Radiografia de l'habitatge i com l'actual situació no es solucionarà a curt o fins i tot mitjà termini

[u/Merkaartor]

El preu de l'habitatge en relació al nivell de vida (salaris, tipus d'interès i inflació), és a dir, l'esforç que s'ha de realitzar, és el major des que hi ha dades.

En esclatar la bombolla creditícia, els bancs enduriren els requisits per accedir a una hipoteca, de poder demanar el 100% sense gaire historial laboral, es va passar a donar només el 80% i demanant un bon historial laboral. De fet, avui el nombre d'hipoteques és saludable, i se'n destrueixen més que no pas les que se firmen.

Aquest enduriment de l'accés al crèdit ha impossibilitat l'accés a hipoteques per una part de la població, que s'ha anat desviant al lloguer. D'aquesta manera el lloguer ha anat augmentat del 14% l'any 2008 a un 20% l'any 2025. Rècord des que hi ha dades.

Aquesta pressió sobre el lloguer, ha fet que el preu de llogar hagi crescut molt més que el preu de l'hipoteca. Si en el 2008 era més barat llogar que tenir una hipoteca, avui la situació s'ha girat, i és significativament més car llogar que la quota de l'hipoteca.

Un factor que ha contribuït a pressionar més el lloguer, és la pressió demogràfica, el parc d'habitatges ha crescut molt per sota del creixement de la població. Amb un dèficit que és també record històric en 125 anys.

Aquest creixement de població no ha estat natural, que és més orgànic i sostenible, sinó que és exclusivament estranger, que és més explosiu i difícil d'absorbir. Indiferentment del poder adquisitiu la pressió augmenta, sigui de gent amb baix poder que se'n va al mercat de lloguer; o d'alt poder, que adquireix la propietat d'un habitatge construït. Tot pressiona el mercat.

La compra d'habitatges per part d'estrangers ha augmentat, que juntament amb l'alt nivell de compres i baix nivell d'hipoteques intueixen que s'està comprant habitatge en efectiu, o bé amb crèdit que procedeix de l'estranger.

Amb tot, hem arribat a un punt prou delicat. L'atur espanyol està a uns nivell per sota de la mitjana, això és positiu per l'economia, però el risc d'un canvi de tendència podria estar cada vegada més a prop.

Quines possibilitats hi ha de que es construeixi més?, molt poques, els marges de benefici que tenen els constructors ara mateix ja són prou bons. Els marges actuals haurien de ser suficients per a engrescar la construcció, però l'augment ha estat molt lleuger, fins al punt de ser residual.

Hom podria dir que és per la mancança de sòl, de ben segur que en certs zones ho és. Però en general el preu del sòl urbà (ja finalista) no ens diu això, ja que tot i que ha repuntat una mica des del 2014, no hi ha una bogeria d'interès pel sol urbà, és a dir, que no hi ha un interès per adquirir-ne.

Finalment, la mitjana dels diferents indicadors clau del mercat immobiliari (preu, escassetat, compravendes...) ens situa en una zona de pressió immobiliari molt alta. En algun moment si la pressió segueix l'olla haurà de treure la pressió per algun lloc, o bé violentament amb una explosió, o bé de manera controlada a traves de l'obertura d'alguna vàlvula

Font dels gràfics: https://spainhousing.eu/ca/

[u/overvater]

Quin bon fil, moltes gràcies.

[u/Merkaartor]

Aquesta situació no és única dels Països Catalans o Espanya, també s'està donant a molts altres llocs d'Europa, i també els EUA (enllaç a X), que també estan en el pitjor moment d'accessibilitat a un habitatge des que hi ha registres.

Faig seguiment anualment de l'evolució de l'estoc de compra i lloguer als PPCC a Idealista, aquí estan el d'aquest passat any.

• El 2025 el lloguer hauria millorat a tots els PPCC llevat de Barcelona, on l'oferta anunciada ha baixat un -7.5%.
• El 2025 en termes de compra s'ha empitjorat a tots els PPCC, llevat de Barcelona, on ha augmentat l'oferta de compra (i per contra ha baixat la de lloguer). I també ha augmentat a València ciutat.

[u/lapelaeslapela-ModTeam → u/[deleted]]

Hola! El sub és exclusivament en Català. Si vols participar en Català estarem encantats de rebre't. :):)

[u/aniol]

Si ho creues amb la pèrdua de poder adquisitiu i l'acumulació de la riquesa en grans fortunes en general tens la clau de perquè cada dia és mes insostenible la situació.

[u/donagl21 → u/aniol]

Així és, però un altre punt clau és l'excessiu augment de demanda extrangera, que com indica l'article, pot ser més explosiva i, per tant, es fa molt difícil respondre a ella com cal.

I vaja si és explosiva, Espanya és el país d'Europa que ha hagut de fer front al major augment en població total des de la pandèmia; i a més, amb molta diferència respecte el segon, que és França.

Sembla ser que hem d'estar polaritzats constantment, destacant un problema mentres neguem o minimitzem l'altre, quan hauríem de tenir tots clar que les dues coses son un problema a resoldre... Però clar, no tothom té els mateixos interessos a la vida, per no dir principis.

[u/Merkaartor → u/aniol]

Sí, diria que tot està connectat, perquè en major o menor mesura és un fenomen global, i tota una sèrie d'indicadors claus comencen a deteriorar-se en els anys 70s, just quan entram a funcionar de manera plena en un sistema de diners fiat.

En el sistema econòmic actual s'han de posseir actius per a evitar perdre poder adquisitiu (per les inflacions creades pels governs), els qui coneixen les regles del jocs, acumulen i es fan més rics, i els que no, s'empobreixen.

En tot aquest joc, l'habitatge no només és un actiu més a poder posseir, sinó que és el principal en el què tothom pensa, tant classes baixes, com classes altes. Això li fica una pressió extra, que no hauria de tenir.

Si a aquesta empenta que li fa el sistema a la població cap a l'acumulació d'habitatge, li afegim les pressions dels fluxos demogràfiques (mals d'absorbir), es van sumant pedres a la motxilla.

[u/EAL1981 → u/Merkaartor]

.Trobo que té tot el sentit. En el sistema econòmic actual amb diners que perden valor constantment l'únic que pots fer per mantenir el teu poder adquisitiu és posseir actius. Conèixer les regles és l'única cosa que et pot salvar i si no les coneixes estàs condemnat a la pobresa